AddThis

lunes, 16 de enero de 2017

Un missatge d'esperança a la Catalunya lliure

En acabar la Segona Guerra Mundial, en algunes sinagogues podia llegir-se:
"Vam ser assassinats. 
Vengadnos. 
No ens oblideu". 

Escric aquest article a tots els meus lectors però especialment, als lectors catalans i ho faig en el seu idioma el català, perdonin els errors que pugui haver-hi.

Primer de tot, vull donar les gràcies al poble català lliure per les mostres de solidaritat quan vaig patir una agressió per part de les clavegueres d'aquesta dictadura de merda: http://elblogdecremacatalana.blogspot.com.es/2017/01/al-camarada-tuitero-cnicatalunya.html

L'any 2015 vaig publicar 135 entrades de bloc, l'any 2016 vaig publicar 30 entrades de bloc. Per què? No és per falta d'idees. No sé si publicaré més o no, però el meu treball en aquest blog està fet. Fa temps, li vaig dir que a un que això d'escriure més, ja no tenia sentit, el que calia fer en cas de seguir amb això, és difondre els articles publicats i que un grup d'homes i dones uneixin les seves forces, per treure seus projectes polítics endavant i això és aparcar les diferències ideològiques per un moment, apostar per una estratègia conjunta, lluitar junts colze a colze pel que creuen que és millor per a vostès.

Quan vaig començar a escriure en aquest bloc, em vaig dir a mi mateix que la gent ja sap què fer per guanyar la lluita i després de parlar amb molts tuiters i llegir molts blocs, em vaig adonar que no era així.
Dir el que cal fer per guanyar és fàcil, el més difícil és posar aquests ensenyaments en pràctica però em vaig adonar que molts difonen unes idees equivocades.

Amics i companys catalans:

Vostès no aconseguiran la independència posant petards i pegant trets a la cama a l'estil de bandes com Terra Lliure ecolzats per un sector minoritari de la societat.
Vostès no aconseguiran la independència cremant contenidors i trencant aparadors com fan el moviment antisistema del qual forma part La CUP.
Vostès no aconseguiran la independència amb un referèndum pactat amb l'Estat espanyol com proposa els revolucionaris sense sang a les venes de Len Comú Podem
Vostès no aconseguiran la independència amb mètodes ghandianos jugant al gat i la rata durant alguns mesos com va dir Joan Tarda d'ERC.
Vostès no aconseguiran la independència negociant amb l'estat com va assegurar més d'algun dirigent de CDC (ara PDECAT)

Volen aconseguir la independència de Catalunya? Busquin i llegeixin en els llibres d'història: hi ha un munt d'exemples de pobles i van lluitar per la independència dels seus països i van vèncer i ho van aconseguir a força de molt valor, entrega i patiment.
Un tuiter va dir que el Catalunya era un poble que estima la pau i que buscava la independència. L'estat espanyol estima la violència i el que busca és la seva submissió. ¡Prepareu-vos! Hi haurà guerra! i no m'agradaria que els passés res.

He publicat un llistat complet de mètodes de lluita, si són intel·ligents, sabran triar quins són els adequats, si hi ha algun mètode de lluita més per publicar, ara no ho recordo. També he publicat un article amb tècniques de supervivència Als meus amics i companys catalans els caldrà si s'atreveixen a anar amb el Procés endavant amb totes les conseqüències que això implica.

Tots els vidents estrangers diuen que Catalunya aconseguirà la independència, molts d'ells diuen que l'aconseguirà però amb molt de sacrifici perquè l'estat espanyol no ho permetrà. Jo sense ser vident, també veig que Catalunya aconseguirà la independència amb les mateixes dificultats.

Llegint un article sobre la repressió Borbònica de 1714, em vaig adonar que tenia moltes en comú amb alguns dels seus avantpassats: cases cremades, tortures, violacions, execucions, deportacions, famílies trencades, desarrelament, obligació d'acollir a una colla de psicòpates en els seus cases ... un seguit de greuges que converteixen la construcció de fortificacions, el pagament d'impostos abusius, l'abolició de les lleis i institucions pròpies de Catalunya i el va intent de la destrucció de la identitat del poble català en greuges menors.

Quan vaig llegir el cas dels catalans de 1714, no sabia si riure o plorar per les coincidències amb la meva biografia familiar. Em van confondre amb un "element perillós", em vaig adonar que em seguien i va començar un cúmul de desgràcies. Una nit, van penetrar a casa meva i la meva mare va ser violada amb un objecte tallant per un agent de les clavegueres d'un estat el nom del qual no vull recordar. Vam haver de exiliar-en un altre poble i va continuar la repressió, boicot en els estudis, boicot a la feina, pèrdua de "amistats", traïcions, vaig ser torturat amb gasos tòxics a casa meva acusat d'anarquista, independentista, terrorista, xivato, traïdor, estafador, oportunista que es fica on no el demanen però en realitat, em van torturar per no negar-me a col·laborar amb l'estat després de la violació de la meva mare i per una casa que un govern de dretes volia expropiar al pur estil comunista que tant diuen odiar . El vaig denunciar però no va servir res i les forces de seguretat poc o gens van fer davant tant desgavell. Em van fer tot això ¿I saben per què? perquè estava només, per això ho van fer i al final, els meus botxins van reconèixer que va ser una injustícia però els va donar igual perquè els diners sembla que importa més que la raó.

En aquests aquests 16 anys, he après que els que parlen de diàleg i negociació són llops amb pell de xai i no et pots fiar d'ells.

Els independentistes catalans teniu sort. Les clavegueres pressionen els dirigents i militants més actius de l'independentisme. L'accident de Santiago Espot no va ser un accident i estic segur que han ocorregut més actes mesquins a Catalunya com els de Santiago Espot. Vostès són molts, com més units estiguin, més força tindran, més li tindran por i aquesta dictadura haurà de mostrar al món el seu veritable rostre

Un infiltrat em va dir: l'independentisme català és com una hidra, si curtes caps, surten més. siguin com una hidra i vencerán.


Els informo que he escrit durant diversos anys en condicions molt dures i a molts de vostès no els he dit res, m'he jugat el coll i no m'ha importat perquè el poble que anhela la llibertat, és el meu poble també. Millor morir per un poble que vol ser lliure que et matin per res, perquè et considerin un renegat. Jo no tinc orígens catalans i no vaig néixer a Catalunya però moriré sentint-me català..

Vagin amb compte i bona sort, amics, companys i defensors de la Terra.

Sense por!
Viurem Lliures o morirem!
Endavant les atxes!
Donec Perficiam!
Independència o Mort!

Listado de métodos de lucha,
Técnicas de supervivencia 

No hay comentarios:

Publicar un comentario